!!!!!!!!!!! d >.< b !!!!!!!!!!!!

Quan dissenyem un multimèdia educatiu hem de tenir en compte una sèrie d’aspectes coordinats entre sí segons l’estratègia educativa que volem seguir:

Cal especificar els objectius, detallar les capacitats de l’alumnat i anar-los incorporant quan el disseny s’ha consolidat.

Haurem de tenir en compte l’edat, els coneixements previs, les capacitats intel·lectuals, les actituds, els interessos i les possibles necessitats especials dels destinataris.

Els continguts que han de treballar els alumnes han de tenir un cert ordre segons les unitats temàtiques, dels aspectes més senzills als més complexos, de les qüestions globals i sintétiques a les més específiques, dels aspectes que demanen habilitats generals als que en demanen d’específiques…

A més a més és necessari que hi hagi una certa coherència entre els objectius que es volen assolir, els continguts, les activitats mentals (parts teòriques) i les activitats interactives (per exemple: exercici d’omplir buits, emparellar columnes…).

Els multimèdia educatius es dissenyaran doncs, d’acord amb una estratègia educativa i tenint en compte els objectius, els continguts, els destinataris i les operacions mentals que hauran de desenvolupar. Per definir bé aquests aspectes caldrà decidir:

• La naturalesa de les activitats educatives: Poden ser activitats senzilles o activitats complexes. Les primeres admeten la seva immediata execució i correcció, i fan referència a un sol objectiu. Les segones són de més llarga durada i solen avarcar a més d’un objectius.
• Anàlisi de les respostes: És una de les tasques més difícils i meticuloses dels dissenyadors, ja que han de preveure el major nombre possible de respostes i, a més, tenir prevista una “sortida” per a respostes imprevistes. Existeixen tres tipus de tractament d’errors:

1. Segons el tipus de reforç o correcció.
2. Segons la valoració que se li faci a l’error.
3. Segons la naturalesa de l’error.

• L’estructura ha de facilitar la interrelació entre els diversos continguts.
• La durada ha de ser ajustable a la capacitat d’atenció dels seus destinataris. Una successió d’etapes curtes amb objectius i continguts ben definits fa que la tasca sigui més agradable.
• L’entorn audiovisual és l’entorn on es duu a terme el diàleg entre el programa i els destinataris; ha de ser fàcil i intuitiu. Perquè això sigui possible podem recórrer a tres aspectes: les metàfores, les zones amb funcions especiífiques (comentaris, treball, eines i ordres) i l’ús del teclat i el ratolí.
• També cal que el programa multimèdia s’integri en el currículum tenint en compte els contextos d’utilització, l’organització, els moments idonis, el rol dels destinataris i els professors i les tasques a realitzar abans, durant i despres de les sessions.
• El disseny multimèdia haurà d’incloure un esquema amb una aproximació del format i el contingut de la documentació que acompanyarà el programa. En aquesta documentació haurà de constar una fitxa resum (que reculli les característiques principals del programa), el manual d’usuari (que haurà d’explicar tot el que un usuari necessita per fer funcionar el programa sense problemes) i una guia didàctica (dirigida als professors, que reculli suggeriments sobre la integració curricular del programa , les seves formes d’ús, activitats complementàries, estratègies per a avaluar el rendiment de les situacions educatives que genera el programa, etc).

Per últim també podríem considerar la seva possible adaptació en d’altres idiomes o països.

Encara que com a destinataris de multimèdies pot ser que no ens ho sembli, el disseny dels programes  multimèdia educatius és complex i llarg. S’han de tenir en compte una sèrie d’aspectes que no sempre són senzills de determinar. Tot i així, avui en dia comencem a tenir unes ventatges que els nostres professors no tenien: a l’hora de dissenyar un multimèdia educatiu nosaltres ja portem un rodatge i una experiència com a usuaris, i per tant, per empatia, ens ha de ser més fàcil posar-nos en el lloc dels nostres alumnes per tal d’ergonomitzar els programes que els oferirem.

MiReiA

QUÈ SÓN ELS MULTIMÈDIA EDUCATIUS? Els multimèdia són materials que integren diversos elements textuals i audiovisuals. Els multimèdia educatius són multimèdia que s’utilitzen amb una finalitat educativa.

QUINS TIPUS N’HI HA?

No interactiu: Estàtic. El flux d’informació és unidireccional, no permeten la interacció de l’usuari. Per exemple: documents, fotos, audiovisuals…

Interactiu: Dinàmic. Permet a l’usuari interaccionar amb el material; pot modificar, consultar i comentar els continguts. Per exemple: tutorials, cursos en línia, bases de dades, llenguatges de programació…

CLASSIFICACIÓ DELS MULTIMÈDIA EDUCATIUS:

Segons la seva estructura:

• Materials formatius directius: proporcionen informació, explicacions conceptuals, proposen preguntes i exercicis als alumnes i corregeixen les seves respostes.
• Programes d’exercitació: es limita a proposar exercicis autocorrectius de reforç sense proporcionar explicacions conceptuals prèvies.
• Programes tutorials: Presenten uns continguts i proposen exercici autocorrectius. Si utilitzen tècniques d’Intel·ligència Artificial per a personaitzar la tutorialització segons a les característiques de cada estudiant, s’anomenen tutorials experts.
• Bases de dades: Presenten dades organiutzades en un entorn estàtic mitjabçant uns criteris que faciliten la seva exploració i consulta selectiva per a resoldre problemes, analitzar i relacionar dades, comprovar hipòtesi, extreure conclusions.
• Simuladors: Presenten models dinàmics interactius (generalment amb animacions) i els alumnes realitzen aprenentatges significatius per descobriment a l’explorar-los, modificar-los i prenen decisions davant situacions de difícil accés en la vida real.
• Constructors o tallers creatius: Són entorns programables que faciliten elements simples amb els quals poden construir entorns complexos. Els alumnes es converteixen en professors de l’ordinador.
• Programes eina: proporcionen un entorn instrumental amb el qual es facilita la realització de certs treballs generals de tractament de la informació: escriure, organitzar, calcular, dibuixar, transmetre, captar dades… (Hot potatoes)

Segons la seva concepció sobre l’aprenentatge

• Perspectiva conductista: Formulada i basada en diferents estudis psicològics, intenta explicar l’aprenentatge a partir d’unes lleis i mecanismes comuns a tots els individus.
• Teoria del processat d’informació: Presenta una explicació sobre els porcessos interns que es produeixen durant l’aprenentatge. En materials mutimèdia com els tutorials trobem impresa aquesta perspectiva. Considera les següents fases:

1. Captació i filtrat
2. Emmagatzament momentani
3. Organització i emmagatzament definitiu

• Aprenentatge per descobriment: Atribueix una gran importància a l’activitat directa dels estudiants sobre la realitat.
• Aprenentatge significatiu: Postula que l’aprenentatge no ha de ser memorístic sinó significatiu. Perquè això sigui possible els nous coneixements han d’estar relacionats amb els coneixements previs que posseeixen els alumnes.
• Enfocament cognitiu: Basat en les teories de processament d’informació. Pretén donar una explicació detallada sobre els processos d’aprenentatge.
• Constructivisme: Basats en el model explicatiu del desenvolupament de la intel·ligència i de l’aprenentatge a partir de considerar l’adaptació dels individus en el medi de Piaget.
• Socio-constructivisme: Considera l’aprenentatge com un procés personal de construcció de nous coneixements a partir dels coneixements previs, però considerant també la situació en que aquests es produeixen.

Altres classificacions:

• Segons els continguts: Temes, àrees curriculars…
• Segons els destinataris: Criteris bastas en nivells, edats, coneixements previs…
• Segons les seves bases de dades: Tancades o obertes (o modificables).
• Segons els mitjans que integra: Convencional, multimèdia, hipermedia, realitat virtual…
• Segons la “intel·ligència”: Convencional, expert o amb intel·ligència artificial.
• Segons els objectius educatius: Conceptuals, procedimentals, actitudinals…
• Segons les activitats cognitives que activa: Control psicomotor, observació, memorització, comprensió…
• Segons el tipus d’interacció que propicia: Recognitiva, reconstructiva, intuïtiva…
• Segons la seva funció en l’aprenentatge: instructiu, revelador, emancipador…
• Segons el seu comportament: Tutor, eina, aprenent.
• Segons el tracte d’errors: Tutorial, no tutorial.
• Segons les seves bases psicopedagògiques: Conductista, cognitivista, constructivista.
• Segons la seva funció en l’estratègia didàctica: entranet, instruir, motivar, explorar, experimentar…
• Segons el seu disseny: centrat en l’aprenentatge, centrat en l’ensenyament…
• Segons el suport: CD, Web.

FUNCIONS:

• Proporcionar informació
• Entretenir
• Instruir
• Motivar
• Avaluar
• Oferir entorns
• Facilitar la comunicació
• Publicitat, imatge, vendes…

Estem envoltats de milers de recursos multimèdia dia a dia. En l’àmbit escolar estan començant a agafar un pes important. Si parlem per nosaltres podem trobar-nos amb els recursos que ens pengen tots els professors al campus, a les aules moodle, als tests d’avaluació que estem fent amb la Dèlia, etc. Estem tant habituats a aquest tipus de recursos que ni ens adonem de com estan de presents a les nostres vides; i això, mica en mica o ràpidament, cada vegada serà més significatiu.

MiReiA

Recordant el post de Vivim en una societat mediàtica vull recordar que la presencia de les TIC en la nostra vida quotidiana és tanta que aquestes tecnologies estan començant a fer-se un lloc important en l’àmbit de l’educació. De fet, només cal que tirem uns quants anys enrere per adonar-nos els passos de gegant que estan fent les TIC en presència.

És important aplicar les TIC a l’educació? Més que important podríem dir que és necessari, ja que aquest fet permet que els alumnes desenvolupin i adquireixin determinades competències bàsiques envers les TIC necessàries per sobreviure amb èxit en aquesta societat mediàtica. Tot i la necessitat que hem manifestat aquest aprenentatge només serà possible i productiva si els docents ja tenen uns coneixements bàsics (sobretot de quan, com i on s’han d’utilitzar), una actitud positiva i optimista i el convenciment de que les TIC ajuden en els processos educatius, millorant-los en qualitat.

La UNESCO ha dissenyat un projecte pensat pels Mestres i professors en relació amb les TIC. Es tracta d’un recull dels estàndards de competència en TIC que creuen necessaris per tal que els docents puguin desenvolupar la seva tasca formadora amb èxit. El projecte es divideix en tres parts fonamentals:

-          Les nocions bàsiques, que ha d’adquirir tot docent per tal d’incrementar la comprensió tecnològica dels seus estudiant.

-          L’aprofundiment dels coneixements.

-          La generació de coneixement.

Avui en dia s’està començant a fer més que present la voluntat per integrar les TIC als plans d’estudi sota el pretext que aquest fet proporcionarà als estudiants la possibilitat d’adquirir unes bones competències en aquesta àrea, cada cop més indispensables. D’aquesta manera també s’aconsegueix que augmentin les capacitats de la població en general per aplicar els coneixements ja adquirits, i per tant, mica en mica, de generar noves habilitats.

Les competències bàsiques que la UNESCO va considerar que ha de tenir un docent envers les TIC són:

-          La capacitat d’integrar l’ús de les TIC en els currículums i saber iniciar els estudiants al seu bon ús.

-          El coneixement del moment, lloc i la manera més adequades d’utilitzar les TIC en les activitats que es desenvolupen a l’aula.

-          El coneixement bàsic de hardware i software, aplicacions de productivitat i gestió, utilització de la xarxa i domini d’almenys un programa de comunicació i un de presentació multimèdia.

-          La capacitat d’utilitzar les TIC com a mètode d’examinar i avaluar els alumnes.

Els professors i els professionals de l’educació poden utilitzar les TIC en totes les tasques professionals. Per exemple, envers als pares de l’alumnat:

• Excel: horaris de classe, menús de les notes…
• E-mail: comunicació amb els pares.
• Power Point: presentacions multimèdia.
• Vídeo DVD, CD I TV: Eines de suport en les reunions de pares.
• Word: circulars sobre activitats.

En el dia a dia del centre podríem utilitzar:

• Fotocopies, càmera de fotos, telèfon, fax… CADA DIA!
• Excel: per passar les notes i avaluacions.
• Power Point: projectes propis dels recursos a treballar a clase, resultats i evolució de la classe…
• E-mail, Word…: per comunicar-nos amb els companys.

I, finalment, envers als alumnes es poden utilitzar totes les eines que se’ns puguin acudir, però en destaquem:

• Power Point: Per les presentacions dels esquemes i apunts de classe.
• Plataformes o aules virtuals (com per exemple el moodle).
• Jocs virtual
• Paint com a eina de disseny gràfic.
• Webquest  ( http://www.phpwebquest.org )
  
• Jclic  ( http://clic.xtec.cat/es/jclic/index.htm )
  
• Vídeos, CD’s o Memòries externes per guardar i passar físicament dades.
• Internet i pàgines web com a eina de cerca d’informació.
• Word com a processador de textos essencial per realitzar els treballs de curs.

Que les TIC estan entrant de forma brutal a les nostres vides és un fet que ningú podrà negar. És lògic, doncs, que també entrin a formar part dels recursos educatius que han de dominar els professionals de l’educació. De fet és un procés que ja ha començat. Només hem de mirar uns quants anys enrera: quants projectors hi havia a les aules? Quantes escoles utilitzaven plataformes virtuals? és més, existien a nivell popular? Crec que si és interessant el treball de curs que farem del vídeo precisament, és per adonar-nos fins a quin punt estan penetran les TIC a les aules i amb quina força. Nosaltres, com a futurs docents tenim el deure de mantenir una ment oberta a noves possibilitats i les ganes i l’optimisme a adaptar-nos als canvis constants a que ens afrontarem.

MiReiA

En aquesta classe vam posar en pràctica tots els coneixements que teníem fins aleshores. Ho vam fer a partir d’un anunci.

Anàlisi objectiu:

- És un anunci televisiu.

- Es veuen un noi i una noia que van corrent i atrasvessen parets fins a arribar a un camí ple d’esberzers. Al final salten al buit.

- En el camí d’atrasvessar parets coincideixen en un passadís on alenteixen el pas i el miren.

- No es veu en cap moment en primer pla el producte que estan anunciant, pel que podem dir que és un anunci d’eslògan.

- Els moviments són ràpids pel que fa difícil diferenciar els plans, però n’hi ha de tot tipus.

- Predominen els plans sencers i generals, i al moment que s’alenteix el pas els primers plans.

- Predominen els angles normals o neutres. Al final de tot s’observa l’angle picat quan estan a punt de saltar, un primer pla amb angle neutre just abans del salt i un angle lleugerament contrapicat al saltar (que ressalta la grandesa del salt).

- L’anunci acaba amb un eslògan: LEVI’S, FREEDOM TO MOVE.

Anàlisi subjectiu:

La història de l’anunci és una història d’amor entre un noi i una noia que es troben presoners d’una sèrie d’entrebancs (les parets) que van superant mica en mica. El punt mig de l’anunci, quan es troben i es miren ssembla que s’adonen de que són iguals i continuen corrent i atrasvessant pareta que els separen. A l’arribar al camí final d’esberzers encara tenen camins separats i continuen corrent fins al final, fins a la llibertat. El missatge final ens vol convèncer de que els pantalons Levi’s són còmodes, són com la llibertat.

MiReiA